Evolució de la xarxa viària del territori de Tortosa entre l'Antiguitat i l'Edat Mitjana / Joan Negre Pérez
Negre Pérez, Joan


En: Quaderns de prehistòria i arqueologia de Castelló, Núm. 31 (2013) , p. 209-228 : il.
Bibliografia.

En aquest treball es presenta una nova lectura del traçat de les vies existents durant l'Antiguitat i l'Edat Mitjana al territori de Tortosa, entès aquest en un sentit ampli. Mitjançant la revisió de les fonts escrites i arqueològiques, així com de les aportacions pròpies provinents d'una campanya bianual de prospeccions arqueològiques, es poden matisar algunes velles propostes respecte al recorregut de la xarxa viària antiga i medieval, així com de les transformacions que aquestos eixos patiren a través dels segles. Es concreta, a més, la metodologia emprada per a la realització d'aquest treball, on els Sistemes d'Informació Geogràfica han jugat un paper important en la integració de totes les informacions provinents de les fonts històriques principals.

Operazione Tortosa : Per la Terra Alta i el Baix Ebre amb el Corpo di Truppe Volontarie (CTV). Abril de 1398 / Francisco Cabrera Castillo
Cabrera Castillo, Francisco


Batea : Secció d'Arqueologia del Patronat Pro Batea, 2022
151 p. : il. ; 24 cm (Dossiers d'història terraltenca, 20) 
Bibliografia. Cartografia.
ISBN 9788409462711

Els Campaments romanorepublicans en el curs inferior de l'Ebre / Jaume Noguera Guillén
Noguera Guillén, Jaume


En: Cota Zero: revista d'Arqueologia i Ciència, núm. 22 (2007) , p. 13-16

Des de l'any 2006 el Grup de Recerca d'Arqueologia Clàssica, Protohistòrica i Egípcia (GRACPE) de la Universitat de Barcelona desenvolupa un projecte de recerca arqueològica que té com a objectiu la identificació i estudi dels assentaments militars romans d'època republicana en el curs inferior del riu Ebre. En aquests moments la investigació se centra en dos jaciments: la Palma (l'Aldea, Baix Ebre) i el Camí del Castellet de Banyoles (Tivissa, Ribera d'Ebre.

G.R. 7 : topo-guia, fascicle 6 : Paüls - Tivissa (en català), Tivissa - Paüls (en castellano) : Catalunya, Baix Ebre - Ribera d'Ebre (41.500 km)



Barcelona : Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya, 1978
45 p. : il., map. ; 22 cm
Mapa plegat a la coberta posterior.

Informació referent a l'embassament de Flix i el tram del riu Ebre fins la seva desembocadura



Barcelona : Departament de Medi Ambient i Habitatge, 2004
254 p. : il., taules i gràf. ; 30 cm

Recorregut de recerca geològica i mineralògica per les comarques de la Ribera d'Ebre i del Baix Ebre: des de Mora la Nova a Miravet, Rasquera i al Perelló / Josep Maria Mata Perelló, Joaquim Sanz Balagué
Mata i Perelló, Josep Maria


En: Xaragall : revista de ciències de la Catalunya central, núm. 2 (2015)

Itinerari realitzat el 12 d'abril de 2014. En aquesta ocasió, el recorregut de lïitinerari discorrerà, en la seva quasi totalitat pel Sistema Mediterrani (i més concretament per la seva sots-unitat més interna, la Serralada Prelitoral Catalana). Així, discorrerà pràcticament per aquesta sots-unitat geològica, entre les localitats de Rasquera (Ribera d'Ebre) i del Perelló (de la del Baix Ebre). Tot i així, al primer tram del recorregut, entre Mora d'Ebre i Rasquera (dintre de la comarca de la Ribera d'Ebre), el recorregut transitarà per una altra sots-unitat del Sistema Mediterrani, concretament per la Depressió de Mora. Així doncs, el recorregut de lïitinerari s'iniciarà a la Depressió de Mora, per la qual es circularà, molt breument, entre les localitats de Mora d'Ebre, Miravet i Rasquera, dintre de la comarca de la Ribera d'Ebre. Tot i així, en bona part d'aquest recorregut, ja es circularà també per les immediacions de la Serralada Prelitoral Catalana. A partir de Rasquera i fins a la fi del recorregut al Perelló, ja es circularà exclusivament per la Serralada Prelitoral Catalana. Per altra banda, el recorregut s'iniciarà a la localitat de Mora d'Ebre, dintre de la comarca de la Ribera d'Ebre. Per ella es circularà fins a Rasquera, tot i que en fer la fillola de Benifallet, s'haurà penetrat momentàniament a l Baix Ebre. Més endavant, en arribar al Perelló es penetrarà definitivament a la comarca del Baix Ebre.

Recorregut de recerca geològica i mineralògica per les comarques del Baix Ebre i de la Ribera d'Ebre: des del Perelló a l'antic circuït de Calafat i a Tivissa / Josep Maria Mata Perelló, Joaquim Sanz Balagué
Mata i Perelló, Josep Maria


En: Xaragall : revista de ciències de la Catalunya central, núm. 3 (març 2015 )

Itinerari realitzat el 2 de febrer de 2014. En aquesta ocasió, es realitzarà un recorregut geològic a través de diferents indrets de la Depressió Geològica de l'Ebre; i més concretament pels sectors corresponents a la seva Depressió Central. Així, tot el recorregut transitarà entre afloraments dels materials terciaris (de l'Eocè i de l'Oligocè) i quaternaris que reblen aquesta depressió. Així, el recorregut l'iniciarem entre els afloraments cenozoics de la Formació Artés, situada al trànsit de l'Eocè a l'Oligocè, dintre de lïanomenat Complex Lacustre de l'Anoia (que trobarem entre Jorba i les immediacions de Sant Martí de Tous) i el finalitzarem entre els afloraments de la Formació Tàrrega, ja dintre de l'Oligocè, integrant del Complex Lacustre de la Segarra (que trobarem fonamentalment entre les immediacions d'Aguiló i la Panadella). Per altra banda, quasi la totalitat del recorregut transitarà per la comarca d'Anoia, integrant de la Catalunya Central. Tot això a excepció dels voltants d'Aguiló, per on es transitarà per la Conca de Barberà (encara que per la Baixa Segarra); i també pels voltants de Bellmunt de Segarra (situat dintre de la comarca de la Segarra).

Utilización de las aguas y del cauce del río Ebro por la central nuclear de Ascó



[S.l.] : Comissió Representativa de Baix Ebre-Montsià : Comissió Mixta d'Entitats de la Ribera d'Ebre, 1977
28 f. : il. ; 32 cm
Exemplar mecanografiat i enquadernat.

1715, agost 10. Carta de Pedro Saura y Valcárcel a l'intendent Josep Patiño. Adjunta relació dels [propis], arbitris, censos, censals i càrregues de la ciutat de Tortosa i els termes de la seva vegueria (Arnes, Prat de Comte, Bot, Godall, Miravet, Rasquera, Ulldecona, Benifallet, Ginestar [d'Ebre], Alcanar, Alfara [dels Ports], el Pinell [de Brai], Paüls, Tivenys, Aldover, Amposta, Horta [de Sant Joan], la Fatarella, Vilalba [dels Arcs], la Galera, Mas de Barberans, Caseres, Ascó, Corbera [de Terra Alta], Batea, la Pobla de Massaluca, la Sénia, Gandesa, Xerta, Riba-roja [d'Ebre], Flix, Benissanet, i Móra d'Ebre [Fitxer informàtic]



1714
1 recurs electrònic (imatge)
Edició digital: Biblioteca de Catalunya.

Civils evacuats, a la muntanya i al Delta, durant la Guerra Civil / Andreu Caralt Giménez
Caralt Giménez, Andreu


En: 233285 Actes del I Congrés Internacional "La Guerra Civil a les Terres de l'Ebre (1936-1939)" : Tortosa, 24 de setembre de 2021, Gandesa, 22, 23 i 24 d'octubre de 2021. Tarragona : Diputació de Tarragona, 2023. p. 89-97
 (Ponències) 
Bibliografia.

La Cuina de les Terres de l'Ebre: receptes tradicionals del Baix Ebre, del Montsià i de la Terra Alta / M. Carme Queralt Tomás
Queralt i Tomàs, M. Carme


5a ed.
Valls : Cossetània, 2023
160 p. ; 16 cm (Escudella, 17) 
ISBN 9788413562551

Aquest llibre no vol ser només un receptari, sinó el reflex del fet que la cuina tradicional de les Terres de l'Ebre forma part de la identitat del territori. Perquè la cuina d'un territori és també la seva història; ens parla de la gent i de les seves formes de vida; fins i tot ens parla de la seva manera de viure i de celebrar la festa.

La Problemàtica hospitalària a Reus i la seva zona d'influència sanitària (1975-1989) / Josep Barceló Prats
Barceló i Prats, Josep


En: Lo Floc : revista del Centre d'Estudis Riudomencs Arnau de Palomar. Riudoms. Any XLIII, núm. 239 (gener-març 2022), p. 6-17 : il. (Història) 
Notes.

Les Torres de guaita a "Los Col·loquis" de Despuig / Emigdi Subirats Sebastià
Subirats i Sebastià, Emigdi


Dossier central.
En: Amics dels Castells : butlletí informatiu. Tortosa, núm. 20 (desembre 2021), p. 37-39 : il.
A la portada núm. 4.

Testimoni personal sobre la batalla de l'Ebre. Historial de Campanya. Esteve Espadalé / Jordi Espadalé Vergés, Jesús Gutiérrez Martínez
Espadalé i Vergés, Jordi


En: Annals del Patronat d'Estudis Històrics d'Olot i Comarca. Olot, núm. 31 (2020) , p. 141-200 (Recerques) 

A partir del dietari personal de l'Esteve Espadalé s'intenta reconstruir el seu periple vital com a conductor d'ambulància destacat al front en les evacuacions. de ferits i malats entre els diferents hospitals de campanya situats en la primera línia de front. Després de la derrota republicana a la batalla, el dietari de l'Esteve es converteix en una magnífica font d'informació del caràcter de la retirada republicana fins a la frontera francesa, en els primers dies del mes de febrer del 1939. El retorn des d'aquest exili, via Irun i el camp de presoners de Deusto, a Bilbao, també mostra les penalitats i les dures condicions que esperaven la població en els primers anys de franquisme.

Tropas marroquíes de Regulares Indígenas / José Luis de Mesa
Mesa Gutiérrez, José Luis de


En: Desperta Ferro : Especiales. Madrid, núm. 3 (2013) , p. 36-39 : il
Número dedicat a "1938: la Batalla del Ebro".

Les tropes nacionals, una vegada que les republicanes es van establir en defensiva al no poder avançar més, van realitzar fins a set contraatacs principals, després de moviments tàctics previs per a millorar les seves posicions, i sempre d'acord amb l'esdevenir de la situació tàctica i estratègica en tots els seus termes, però amb la finalitat de desgastar el màxim possible al seu enemic.

La Batalla en el aire / David Gesalí, David Íñiguez Gràcia
Gesalí i Barrera, David


En: Desperta Ferro : Especiales. Madrid, núm. 3 (2013) , p. 40-43 : il
Número dedicat a "1938: la Batalla del Ebro".

Les tropes nacionals, una vegada que les republicanes es van establir en defensiva al no poder avançar més, van realitzar fins a set contraatacs principals, després de moviments tàctics previs per a millorar les seves posicions, i sempre d'acord amb l'esdevenir de la situació tàctica i estratègica en tots els seus termes, però amb la finalitat de desgastar el màxim possible al seu enemic.

Contraofensiva nacional y guerra de desgaste / Fernando Martínez de Baños
Martínez de Baños Carrillo, Fernando


En: Desperta Ferro : Especiales. Madrid, núm. 3 (2013) , p. 44-52 : il
Número dedicat a "1938: la Batalla del Ebro".

Les tropes nacionals, una vegada que les republicanes es van establir en defensiva al no poder avançar més, van realitzar fins a set contraatacs principals, després de moviments tàctics previs per a millorar les seves posicions, i sempre d'acord amb l'esdevenir de la situació tàctica i estratègica en tots els seus termes, però amb la finalitat de desgastar el màxim possible al seu enemic.

Corresponsales a la deriva / Carlos García Santa Cecilia
García Santa Cecilia, Carlos


En: Desperta Ferro : Especiales. Madrid, núm. 3 (2013) , p. 54-57 : il
Número dedicat a "1938: la Batalla del Ebro".

Mil vegades evocada, però mai reconstruïda en els seus detalls, la peripècia de cinc dels més grans corresponsals estrangers de la guerra espanyola a bord d'una barcassa a la meitat de l'Ebre constitueix, també, una imatge immillorable de les raneres d'una aventura periodística irrepetible. Hemingway, Matthews, Capa, Sheean i Buckley tornaven d'entrevistar a Líster per a confirmar sobre el terreny la retirada de l'exèrcit republicà.

Resistencia o armisticio. Consecuencias de la batalla del Ebro / Fernando Hernández Sánchez
Hernández Sánchez, Fernando


En: Desperta Ferro : Especiales. Madrid, núm. 3 (2013) , p. 74-77 : il
Número dedicat a "1938: la Batalla del Ebro".

Quan, una vegada més, l'exèrcit republicà va passar de l'ofensiva a la retirada a costa d'innombrables pèrdues, pocs es feien il·lusions sobre el futur. Malgrat els esforços polítics i militars per mantenir la resistència, la retracció de les democràcies, l'embranzida irresistible de l'exèrcit franquista implementat per la ingent massa de material i suport militar de l'Eix, i l'agreujament de les condicions materials de vida de la població civil van fer condir la desmoralització en la zona republicana.

Memoria y patrimonio. El campo de batalla 75 años después / David Tormo Benavent
Tormo i Benavent, David


En: Desperta Ferro : Especiales. Madrid, núm. 3 (2013) , p. 78-81 : il
Número dedicat a "1938: la Batalla del Ebro".

La batalla de l'Ebre és un dels esdeveniments que han marcat la història més recent d'Espanya. La seva petjada s'ha deixat notar en la memòria dels milers de protagonistes involuntaris que van lluitar en ella, i també en el territori que va patir els seus efectes.